La compra es va fer per un euro però caldran 7.000 MEUR per les pèrdues

El Banc Santander va comprar el 100% del Banc Popular per un euro, una vegada que el Banc Central Europeu (BCE) constatés la inviabilitat de l'entitat de manera independent i «en llaures a garantir la seguretat dels dipositants del Popular». Així ho van informar en sengles comunicats el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el mateix Santander, que afegeixen que la compra es produeix després d'un procés competitiu organitzat «en el marc d'un esquema de resoluc... El Banc Santander va comprar el 100% del Banc Popular per un euro, una vegada que el Banc Central Europeu (BCE) constatés la inviabilitat de l'entitat de manera independent i «en llaures a garantir la seguretat dels dipositants del Popular». Així ho van informar en sengles comunicats el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el mateix Santander, que afegeixen que la compra es produeix després d'un procés competitiu organitzat «en el marc d'un esquema de resolució» adoptat per la Junta Única de Resolució europea i executat pel FROB. Amb aquesta decisió es garanteix «la seguretat dels dipositants de Banc Popular i l'absència d'impacte per a les finances públiques», afegia la nota. Com a part de l'operació, el Santander té previst realitzar una ampliació de capital d'uns 7.000 milions d'euros «que cobrirà el capital i les provisions requerides per reforçar el balanç de Banc Popular». La compra es produeix després que l'entitat, els comptes de la qual estan molt llastrades pels actius immobiliaris, perdés en borsa més del 50% del seu valor en els últims dies i «sofrís una deterioració significativa en la seva posició de liquiditat», segons explica el BCE. Un declivi d'un any El Banc Popular va començar el seu declivi el 26 de maig de 2016, quan va anunciar per sorpresa una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros amb la qual preveia millorar la seva solvència i rendibilitat i enfortir el seu balanç. L'operació anava acompanyada d'un pla estratègic amb el qual volia alliberar-se, abans del 2018, de 15.000 milions d'euros en actius improductius, el seu gran taló de Aquil·les. Malgrat que la gran majoria d'accionistes va acudir a l'operació, els mateixos van registrar fortes pèrdues, ja que els títols del Popular van tancar 2016 amb una depreciació borsària de gairebé el 66%. Una important reducció del seu valor que va continuar a principis del 2017, arrossegat pels dubtes que generava el seu futur. Un futur que el banc afrontava amb la separació de la gestió de la seva activitat principal i del negoci immobiliari, a més d'amb un pla de reestructuració amb el qual va reduir la plantilla en més de 2.000 empleats i va tancar unes 300 oficines. Un esforç que resultava inútil, ja que el mercat i, sobretot, el setge dels baixistes, va seguir penalitzant en borsa a l'entitat, que va anunciar unes pèrdues rècord de més de 3.600 milions d'euros en 2016, conseqüència de l'increment de provisions. La falta de confiança del mercat en l'entitat i d'una part del consell en l'adreça del banc, va provocar la sortida del president Ángel Ron, que després de dotze anys en el seu càrrec, va ser substituït per Emilio Saracho el passat 20 de febrer. Un mes més tard, també va sortir de l'entitat el conseller delegat, Pedro Larena, el lloc del qual va ser ocupat per Ignacio Sánchez-Asiaín Sanz a l'abril. El 5 de maig, Popular va anunciar que en el primer trimestre del 2017 havia perdut 137 milions, després de dotar 496 milions a provisions pel negoci immobiliari. En aquell moment, Saracho ja analitzava diverses opcions de futur per al banc, que passaven per una nova ampliació de capital, una fusió o la venda d'actius no estratègics. Una anàlisi que es duia a terme de forma paral·lela a la quantificació de les provisions que havia de fer el banc per netejar el seu balanç d'actius problemàtics. El 16 de maig, Popular, després de rebre mostres d'interès per part de diverses entitats, iniciava el procés de fusió, que esperava que estigués decidit abans del 10 de juny. No obstant això, aquesta data límit per prendre una decisió es va ampliar fins a finals de juny, mentre els rumors i la pressió del mercat no deixaven de castigar l'acció. En la primera setmana de juny, els títols del banc es van deixar més del 38% del seu valor, una pèrdua de més de 1.000 milions de capitalització, davant rumors sobre que l'entitat tenia moltes paperetes per ser intervinguda per part d'Europa, o que sol·licitaria una injecció puntual de liquiditat fins que l'acció va arribar a mínims històrics, de 0,30 euros.